Monegros desert festival , Uns dels macros festival mes
importants de musica electrònica orientada sobretot al techno on
cada any rere any hi asssiteixen els millors dj’s , i on es pot ballar
durant quasi 24 hores non stop, ha finalitzat amb un gran extit
d-assistencia.
Personalment crec que és un gran festival que cal veure’l una vegada
pero q any rere any a l’igual que el Sonar Nit no aporta pas moltes
novetats i que ha entrat amb un circle vicios de calers i de cartell
(hawtin,sven,mills etc etc), això i el fet de que em quedi massa lluny
fa que segurament no hi torni a assitir-hi mai
I a continuacio us deixo dues opinions de dos assistens que tenen
opinions força diverses pero que els dos destaquen al felix da Housecat
com potser lo millor del festival
DJ RECHE
al seu lloc. Us fare el meu modest resum (no sere tan pesat com el Davit,
jeje).
16:30h amb una calor considerable, aixo feia preveure que al desert aquest any
seria tota una aventura i una sessió de sauna important. Al parking dels
Monegros marcava el cotxe 42,5º !! uff !! Pero nomes per l’ambient que es
començava a respirar, molts cotxes amb els capos oberts, la música a tope i de
fons s’escoltava un bombo molt fort, aixo ja ens volia dir que tot havia
començat un any mes.
aturar a veure al xulo putes del Sven Vath, la musica estaba molt be i s’havia
jugar amb els baixos, pero la seva xuleria i dels dos tontos que estavan darrera
d’ell ballant, era insuportable. Pero bueno la gent estava molt animada i amb
moltes ganes de ballar i saltar.
te tota la rao del mon, pero em de recordar que a tots els concerts que jo he
anat, al Sonar, etc. sempre hi han molt problemes xq no poden servir a tota la
gent de cop, i sempre son a les hores punta, als monegros va ser de les 22h fins
les 4h. A partir de les 4h que van deixar sortir a les 40.000 persones es va
despejar tot i llavors no hi havia cap tipo de cua i s’estava be. Encara que
tambe s’ha de valorar que cada any hi han mes lavabos. Tema sopar el catering
que hi havia segurament per la gent Vip va funcionar de puta mare pero per la
gent normal que son els que pagan va ser una merda. Encara que quant vaig al
Sonar no em donen ni un trista consumició. No estan obligats a fer res. Ni
sopar, ni regal, ni consumicions, ni regalar aigua a la gent… Nosaltres pagem
per entrar a veure a 100 djs + grups i 20 hores de musica sense parar. La resta
de coses estan molt be, pero no han de servir per criticar el festival. Tota la
gent que critica els preus d’aquest festival, despres van a eivissa i pagant 15
euros per un cubata, 6 euros per un aigua i 50 euros per entrar a una discoteca
on veuran a 4 o 5 djs com a molt.
vaig escoltar, l’ambient, el tema de Daft Punk punxat per Felix daHousecat a les
8h del mati, quant es va fer fosc, quant es va fer de dia, per mi tot aixo es lo
important d’aquest festival. La resta de coses suposo que es milloraran l’any
que be. A l’edició 09 va pasar igual que aquesta la 11, i la 10 de l’any passat
no van haver tants problemes. Segurament l’edició 12 sera genial.
d’hivern. Jo si puc hi torno. Encara que ho tindrien que fer divendres.
MUTEK
Monegros o sigui que sino voleu saber-ne res tanqueu el mail, posseu-vos sobre
el mateix, cliqueu amb el botó dret i seleccioneu eliminar.
amb el meu report estigueu tranquils, aquest any he fet moltes menys
fotos:p
no a aquesta edició, peró a valgut la pena. No per l’organització del festival
ni per el gran sopar o el maravellós obsequi, básicamet per la música. Crec que
aquest any he gaudit més amb les actuacions i crec que aquest any, també, em
sapigut seleccionat millor les sesions, peró anem a pams…….
amics i a mi pel desert. Viçenc, Albert i Dave Clavikula. El viatge com sempre,
un suplici. Históicament vam arribar a una à rea de servei, el cotxe marcava
desde feia estona 38-40º. Una paradeta per degustar un iogurt de donete i a
proseguir el cami. Quant ja veus els cartells de Zaragoza, Fraga la fatiga
comença a desaparèixer de sobtre. Grà cies a les meves grans dotes de
copiloto-guia michelin-gps no ens vam perdre, veus com era la primera rotonda a
l’esquerra?:p
festival, la tipica caravana on la gent fa l’imbécil i acaba xocant en cadena o
gent que intenta atajar, a base d’anar per camins de sorra a més de 70 en plan
Paris-Dakar, per arribar 10min avans……..tipical Spanish.
nostre primera cua per descanviar les entrades, bien! Menys mal que el sol no
ens tocava de plé perqué sino hariem acabat rostits. Un cop dins, primer
contacte, ens fem amb la programació, tot i que jo ja la portava
impresa:p.
estudiat. Vam començar, como el que no quiere la cosa, amb Sven Väth. Matraca al
canto i la gent com boja. Aqui m’agradafia fer unia fer una reflexió sobre com
anava ja la gent. No eren ni les 20h i ja havia gent que anava girada a morir.
Jo no estic ni a favor ni en contra de les droges i la gent és lliure de fer el
que vulgui, peró hi ha coses que mai entendre. Mención a parte amb les formes i
les maneres de pendre-les, vaig arribar a la conclusió de que a la gent els hi
mola que els demés els vegin ficar-se coses. Ja sé que la gent no és tonta i
tothom sabem el que es mou per aquestos mons i que no podiem sortir fins les 4
(si si fins les 4!!), peró una mica de discreció no estaria de menys. Lo dicho
hay gente para todo y parece que si te metes algo y todo el mundo te ve hacerlo
eres el rey del festival, és patétic.
opiáceos y demás alucinójenos prosigo, gracias.
estaba el percal i pendre un cubata (per cert Bacardi amb Cola=beguda dolenta de
collons!!) el Reche va decidir anar a veure a la
Mala Rodriguez. Ens vam fotre uns valls raperos i unes capoiras, tot aixó fent
temps per veure al Sr. Jeff Mills, el Jef.
a trucar a la panxa, en el meu cas a les abdominals. Decisión errónea, tots els
Monegros i part d’Aragó va decidir anar a sopar a les 22-23h. M’agradaria fer un
altre inciso en el apartado catering-bebidas-servicios.
fent-ho tot cada any més gran, portant a més gent i cobrant les entardes més
cares pot haver-hi una megamerda de cuina, segons el foro de offtechno eren
15persones per donar a sopar a 38.000, tres barres mal contades i dos lavabos
mal senyalitzats? El tema del sopar va ser de cachondeo, la gent com borregos
amuntegantse per agafar un triste bocata amb una més que triste botifarra
dintre. O sigui que preveuen que hi anirà més gent i el tema del sopar continua
igual que l’any passat? Eso esta muy bien. Tant o més encabreador era anar a
intentar veure algo. MÃnim de 30min per poder veure’t una cocke (2€) o un wisky
(5€). I perque no parlar dels lavabos? S’havia d’anar bastant fà per trobar-los.
Per mi el tema organització i el tracte al client va ser penós. Monegros és una
maquina de fer calers a costa de nosaltres. Si, el Sònar i els grans
esdeveniments musicals són iguals, peró no es pot comparar amb estar en plena
Bcn que estar menjant pols en plé desert.
el Jef. Era imposible trobar un forat, per petit que fós en el Open Air. Tornem
amb el mateix que avans, peró perqué no poden fer-ho tot més gran? Era imposible
estar a prop de res, total que la sessió em va semblar una merda monumental,
básicament perque no la vaig poder escoltar bé:( (ho sento Reche)
Richie Hawtin, peró avans tenia que acabar Cypress Hill. Apoteósic la gent
ballant i el Reche sense parar de fer el seu crit de guerra; tuturutuuuu!!
:p
mmmmmmmm……..unaputamierdapinxadaenunpalo! Va començar tard, va petar un
altaveu i va marxar avans, suposem que cabrejat. Entre pits i flauts, en termes
generals, la meva nota en aquella hora pel festival; 6. Ademés del cansament
fÃsic que portava a sobre, el mal d’esquena, de coll acompanyat amb una mica de
molesties a la clavÃcula, em feien dessitjar més que una dona, un puesto per
seure!
parell de glopades de cocke, aigua fresca i una estoneta al seient del cotxe ens
van deixar una mica descansadets.
cero.
Bacardà Trent, perque el que jo vaig viure allá feia temps que no ho
vivia.
Kevorkian, peró va ser més que suficient com per tenir a aquest home en
l’agenda. Per cert, el super dj. Jeff Mills no va punxar The Belts (creiem) i si
ho va fer François, per mi que ho va fer aposta, ben fet Fran! que és foti el
yanki!. Peró aixó acabava només de començar perque els Superdiscount van possar
la primera guinda a la nit, per mi. Tres homes endollats a taules de mescles,
pcs i plats em van fer ballar com encara no ho havia fet i aixó que ja portava
9h allá dintre (per les persones que em conèixen saben que tinc molt poc
aguant). S’em van treure tots els mals de cop, un set en viu plé de un electro
espatarrant. Una cosa que em va fer riure va ser veure un payo amb un cartró on
havia possat; TEMAZOO!!! i l’ananava ensenyat en plant noia que anuncia el
número de l’asalt en un combat de boxeo. Aquestes tonteries són dignes de mi, y
esta es otra puntualización.
compreu……feu el que sigui necesari pel Sr. Felix da Housecat.
arribar a veure a Ibiza, peró no crec que la sessió es pugui comparar amb el que
va fer.
musical, tanta técnica i tant de talent darrera uns plats. Porto molts anys
escoltant el seu nom, peró pensava que era un més de la llista dels famosos. Res
a veure
començar a donar bots i ballar desenfrenadament, jo! misterkejas y dolores
varios!
possi pessat. Va punxar desde musica bakala, Albert em vaig enrecordar de tu va
possar una canço que ha de ser de la teva època de jove (durante las
glaciaciones más o menos) que repetia algo
com……..Ibiza……Amnesia………Ibiza…….Amnesia, brutal. Peró és que
aqui no va acabar el seu repertori, va mesclar una canço de Marilyn Manson, amb
una de techno, va possar la canço de Blur, Song 2 remesclada i un pilotasu (oju
Arian, l’entusiasta de les previsions, que aquest tema será número 1 a Ibiza
aquest anyi, va punxar una remescla del mur dels Pink Floid, bonissim tema i amb
el que no va fer una altre cosa que fincar-se encara més a la gent a la
butxaca) aixà fins acabar per anestesiarme. Aquest home si que sap com fer un
directe, enganxar a la gent, proposarte ballar i sobretot gaudir amb les
mescles. El plat fort va ser una canço que surt al Homework dels Daft Punk, que
molts pocs la conèixen, peró que és la mare de totes les cançons, per mi clar.
Aquest tema va fer possar-me la clavÃcula a l’orella i l’esquena al
cap.
d’equivocarme, és la millor sessió amb el millor gust musical i la miillor
técnica que jo he vist mai. Sé que no he vist ni la meitat dels djs, peró ni
tots els del techno de detroit, ni les sessións matinee i res de res es poden
comparar a la sessió de Felix da Housecat al Bacardi Trent dels Monegros’ 05, he
dicho.
9:15. Vam arribar a Mollet, entre que ens van atracar tres cops, ens van
disparar a les rodes i la mafia xinesa ens va intentar pillar, a les
11:30.
satisfactori, peró no arriba a enganxar-me per l’any que bé. Esperes i cues van
fer que tot el caretll perdés el sentit per mi, aglomeracions i gent per tot
arreu fan pensar-me tornar o no. Per lo general la gent era molt amable,
enrollada i cadascun anava al seu rollo. No vaig veure cap baralla ni males
mirades ni res. Un altre cosa que vaig trobar patética va ser la nova moda
d’anar de techno-surfero. El escaparate de los tios guapos y tatuados va tenir
aquest dissabte todo su apojeo en els Monegros. Tots els nois que es creien
guapos anaven sense samarreta, obviament per enseyar que no tenien pels al pit,
per ensenyar els seus megatatuatjes i per ensenyar els calçots Calvin Klein. La
gent agafa una moda i la porta fins l’extrem, per ser més guay que l’altre que
té al costat. Ara es porta el rollo surfer, doncs a veure qui és el més guapo
que pot ensenyar més calçotet sense baixar-se del tot els
pantalons.
dejo en el aire.
tinc el cap del tot clar, a veure si pel nadal o reis………
als meus companys de viatge per fer cues per mi i ajudar-me a fer pipi als
lavabos:p
giorno
Deixa un comentari