Hola a tots,<\/p>\n
B\u00e9, com a participant, val a dir que aquesta cr\u00f2nica en alguns casos pot pecar d’\u00e9sser desinteressadament objectiva. De tota manera la meva emoci\u00f3 en escriure les paraules que a continuaci\u00f3 us escriur\u00e9 val com a m\u00ednim, per a percebre les viv\u00e8ncies, l’espectaci\u00f3 i l’esclat de joia, que suposa una aventura d’aquesta magnitud. No demano que tingueu, for\u00e7ossament una bona impressi\u00f3 de l’aconteixement que es va viure a Balaguer i rodalies. Per\u00f2 la gent que ho va viure, ja sigui dins o fora d’una embarcaci\u00f3, disfrutar\u00e0, i estic plenament conven\u00e7ut de que, tot el que jo us explicar\u00e9 unes linees m\u00e9s a sota, us far\u00e0 recordar amb enyoran\u00e7a situacions viscudes i moments simp\u00e0tics que costar\u00e0 en oblidar. I \u00e9s que una experi\u00e8ncia aix\u00ed \u00e9s recomanable per a totes les edats i sexes. No hi ha millor cosa que envoltarte d’amics i participar, lluitar i donar tot el que ets capa\u00e7 de donar per un f\u00ed com\u00fa, i \u00e9s el f\u00ed que et dona la joia i et completa interiorment. El f\u00ed, en concret \u00e9s veure el resultat del teu esfor\u00e7 que es remunta no nom\u00e9s al punt de sortida de la competici\u00f3, sin\u00f2 al primer moment en que entre tots es decid\u00ed muntar una embarcaci\u00f3 i participar en aquesta cursa de bojos.
\n
\nRemuntem el riu fins els primers moments. La idea de constru\u00efr de nou una embarcaci\u00f3 per a la propera Transsegre era ja un tema decidit des del moment en que l’anterior edici\u00f3 acab\u00e0. El punt en questi\u00f3 era precissament la nova tem\u00e0tica de la barca i la manera d’aprofitar al m\u00e0xim els elements emprats en l’embarcaci\u00f3 anterior. Tot es resolgu\u00e8 de forma r\u00e0pida i majorit\u00e0ria. El fet era el temps, que hi havia poc i la por a no poder completar la barca pel dia senyalat. Poc a poc comen\u00e7arem a treure a la llum idees i m\u00e9s idees del que podia ser la nova Tonta, o com es digu\u00e9s de nou. I la Tonta2 poc a poc comen\u00e7ava a cr\u00e8ixer i a prendre forma, a mesura que passaven els dies. Els dies que ens organitzavem per a constru\u00efr la nova Tonta, eren dies plens de noves propostes, de noves idees, idees que sorgien en qualsevol moment de la setmana dins de qualsevol de nosaltres, i \u00e9s que la ilusi\u00f3 tamb\u00e9 comen\u00e7ava a fer de les seves en els nostres caps. Dia rera dia, l’aventura ja s’anava convertint en realitat i a falta de pocs dies, la To-Mojau, el nom de la qual, sorg\u00ed en un inspirat moment de la nostra contramaestre, ja era realitat a falta de pocs detalls. Hi havia hagut temps per a tot, embarcaci\u00f3, totem, vestuari, posta en escena…tot estava ja preparat per a una nova edici\u00f3 de la Transegre. Una inolvidable aventura durant dos dies amb gent simp\u00e0tica, riallera, amb ganes de passar-s’ho b\u00e9, i en un entorn natural fant\u00e0stic, com \u00e9s la comarca del Segri\u00e0 i el seu riu m\u00e9s abundant, el Segre.<\/p>\n
Dissabte. Dia de partida. Dos quarts de set de la matinada. Molta son. Fred. L’aventura comen\u00e7ava. La ilusi\u00f3 ja es podia percebre en el moment en que ens donavem el bon dia. Un somriure, una mirada, un gest. Qualsevol pensament estava enfocat exclusivament cap a terres lleidatanes. Un unic problema. L’embarcaci\u00f3 i el cami\u00f3 no eren compatibles en tot aquest entorn de joia. L’embarcaci\u00f3 sobresortia exageradament de la caixa del cami\u00f3. Persones del propi grup, de reconeguda experi\u00e8ncia en aquests casos, ja ens informaren de que no hi hauria cap tipus de problema amb la part que sobresortia del cami\u00f3. Un cop es senyalitz\u00e9s degudament no hi hauria d’haver cap problema. Des d’aquestes linees, una salutaci\u00f3 al nostre capit\u00e0….<\/p>\n
El trajecte fou tranquil. El cel amena\u00e7ava amb ploure i estorvar. Incl\u00fas els m\u00e9s optimistes estavem ja neguitosos. Tot i aix\u00f2, el clima que regnava era de ilusi\u00f3 i no valia a dir cap cosa en contra de la nostra voluntat. I la nostra voluntat era arribar a Balaguer i que comenc\u00e9s de deb\u00f3 l’aventura dessitjada. Mentres reponiem forces en certa area de servei, cam\u00ed de Balaguer varem veure un vehicle sospit\u00f3s, amb sigles CME, aproximant-se perillosament al voltant on estava estacionat el cami\u00f3 i l’embarcaci\u00f3 exageradament sobresortida de la caixa, per\u00f2 degudament senyalitzada, segons veus experimentades. Cap problema. Aquest cotxe que ens feia patir va marxar tranquilament. Les senyalitzacions havien funcionat correctament, tal i com van suggerir-nos la gent experimentada del grup. La tranqulitat, llavors, prosegu\u00ed la resta del trajecte.<\/p>\n
Ja a prop de Balaguer, a uns vint kil\u00f2metres abans d’arribar. Una rotonda. Un trencant a m\u00e0 dreta. Una persona dreta al costat de la carretera. Ens mirava. Nosaltres el mir\u00e0vem. Mir\u00e0vem…i passarem. B\u00e9!. Un altre cotxe tamb\u00e9 pass\u00e0. Ara arribava el moment del cami\u00f3. El moment de la veritat. El moment que suposava la frontera entre el projecte i la realitat. El moment en el qual haviem dipositat la nostra confian\u00e7a en la gent que savia de normes de circulaci\u00f3. La persona al\u00e7\u00e0 la m\u00e0 i atur\u00e0 el cami\u00f3 a fora de la carretera. <\/p>\n
El cami\u00f3 aturat. Nervis. Tensi\u00f3. Tipic rebuig als uniformes que et parlen. Les normes no coincidien en ambues bandes. Criteris diferents. Evidentment, el criteri de l’uniforme guany\u00e0 l’enfrontament i supos\u00e0 una petita infracci\u00f3. Proseguiriem el nostre trajecte? Aquest era el tema de conversa en veu baixa mentres l’uniforme prenia dades. Moments d’incertessa. Per\u00f2 en aquest cas el dessig i la il.lusi\u00f3 continuaria. L’uniforme amb veu seca i poc natural tregu\u00e9 de l’interior: “Proseguiu, Bon Dia.”. Era el que dessitj\u00e0vem. No trig\u00e0rem gaire i, entre comentari i comentari, ja hi erem a l’interior de Balaguer.<\/p>\n
Balaguer. A prop de les nou de la matinada. Molta gent. Molts cotxes. El recite de la Transsegre era ja un caos de gent, camions i cotxes. Aparc\u00e0rem. El cami\u00f3 el situarem a prop de la zona de verificaci\u00f3. No hi hauria d’haver hagut cap problema. I fou aix\u00ed. Per Sort. A partir d’aquell moment ja formavem part de la competici\u00f3. Ja erem transSegre ’02.<\/p>\n
Ara tocava organitzar-se. I aix\u00ed fou. Les noies es quedaren muntant tendes mentres que els nois s’encarregaren de portar l’embarcaci\u00f3 al punt de sortida de la prova, Camarasa i posteriorment, el cami\u00f3 a la zona d’arribada de la primera etapa, Sant lloren\u00e7. Tot plegat fou un exemple d’organitzaci\u00f3. Coordinaci\u00f3 i rapidessa. En poc temps ja estava tot al seu lloc: el cami\u00f3 al punt d’arribada i La To-Mojao al punt de sortida, al costat del riu. Haviem pogut agafar una bona posici\u00f3. Ara es tractava de proseguir amb les pautes marcades un cop comenc\u00e9s la cursa. Coordinaci\u00f3? Rapidessa?<\/p>\n
Les noies arrib\u00e0ren una bona estona despr\u00e9s. Les tendes ja estaven muntades i els refrigeris per a evitar la desidrataci\u00f3… ja estaven preparats. Poc a poc l’indret es convertia en un c\u00famul d’embarcacions, gent, crits.. i l’aigua era la protagonista de la festa. Els cubells d’aigua anaven d’un lloc a una altre carregant aigua i descarregant, b\u00e9 a l’embarcaci\u00f3 per a evitar l’escalfament dels neum\u00e0tics i p\u00f2ssibles malsons, o b\u00e9 a la gent per a refrescar, divertir o crear l’ambient amb que es caracteritza la prova.<\/p>\n
A mesura que passava el temps els nervis i el festeig s’anaren convertint en concentraci\u00f3 i en silenci. La festa tamb\u00e9 es mereixia els ingredients d’una competici\u00f3 en tota regla. El personal d’organitzaci\u00f3 ens avis\u00e0 de que ja faltava poc per a la sortida. La indument\u00e0ria a punt. La coreografia apresa una setmana abans va donar els seus fruits i una bona part de la gent que all\u00e0 hi era ho va veure i ho va sospitar. Erem uns guanyadors potencials. Erem un enemic a batre. La organitzaci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a donar la sortida a les embarcacions. Un senyal d’un dels membres ens avis\u00e0 de que la nostra competici\u00f3 acabava de comen\u00e7ar. Estavem preparats. I estavem disposats a tot. Teniem tot a favor nostre, una embarcaci\u00f3 inmillorable, una gent motivad\u00edssima, un dia preci\u00f3s…<\/p>\n
Per\u00f2 vent en contra. Els inicis foren bons. El corrent ens port\u00e0 poc a poc a ser una de les deu primeres barques. Tot anava perfecte. El neguit de molts era que l’embarcaci\u00f3 no flot\u00e9s, i l’embarcaci\u00f3 flotava perfectament. Era consistent, comoda i destacava. La tranquilitat i la confian\u00e7a s’apoderaren amb criteri de l’embarcaci\u00f3. Tot arriba i l’esfor\u00e7 i l’alegria s’havien de recompensar amb refrigeris… I arribaren els refrigeris.<\/p>\n
En pocs minuts la coordinaci\u00f3 don\u00e0 pas al descontrol i a la gresca en el seu estat m\u00e9s pur. Poc trig\u00e0rem en provar el riu. Encara per\u00f2, haviem de proseguir el nostre trajecte i poca estona m\u00e9s tard ja erem tots al damunt de la To-Mojau remant i gaudint de l’ambient que regnava el riu.<\/p>\n
L’aigua era la protagonista de deb\u00f3. La diversi\u00f3 regnava a totes i cadascuna de les embarcacions. Fins que, despr\u00e9s d’un pont el riu s’obr\u00ed i aparegu\u00e9 l’embals. I amb l’embals, arrib\u00e0 el vent en contra. De les embarcacions ja no sortia ni entrava aigua. La concentraci\u00f3 i la serietat eren m\u00e0ximes. El vent era un gran problema per a tots els participants. El cansanci s’an\u00e0 convertint en un fet al poc temps i, poc a poc, i amb molts esfor\u00e7os, sort\u00edrem d’aquella maleida roca a la banda esquerra de l’embals. L’arribada s’acostava i, a mesura que s’acostava, m\u00e9s grans eren els dessitjos de que all\u00f2 s’acab\u00e9s. El cansanci ja era global. Les bromes encara perduraven, per\u00f2 l’esgotament f\u00edsic era ja patent en cadascun de nosaltres. Ja es podia veure aquella dessitjada plan\u00edcie d’herba on hav\u00edem deixat el cami\u00f3 feia ja unes quantes hores. El final de l’esfor\u00e7 ja estava a prop. Nom\u00e9s calia una darrera empenta. La To-Mojao, en pocs minuts ja arrib\u00e0 a terra ferme. La primera etapa de la Transsegre ja era un fet. I l’esfor\u00e7 havia estat excessiu per als nostres c\u00e0lculs. Per\u00f2 ja haviem arribat i de moment, era el que importava.<\/p>\n
Si arribar va \u00e8sser dur, carregar la To-Mojau al cami\u00f3 fou un esfor\u00e7 desmesurat per a les nostres minces reserves i pel nostre dolgut cos. Va costar, per\u00f2 s’havia de fer i aix\u00ed fou. Ara quedava traslladar la barca al punt de sortida de l’endem\u00e0 seguent, Gurb. Es va poder fer, m\u00e9s per orgull que per for\u00e7a, perqu\u00e8 el nostre cos ja no es podia permetre m\u00e9s esfor\u00e7os. Estavem al punt de l’extenuaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, quedava la nit i ning\u00fa pensava ja en aprofitarla de manera esbojarrada. La tranquilitat de seguida torn\u00e0 quan arrivarem al campament. El cansanci encara feia mal. Ara tocava repondre forces. El benvolgut sopar ens va fer agra\u00efr el primer dia de cursa. Per\u00f2 el cos, necessitava quelcom m\u00e9s que un bon sopar. I dem\u00e0, encara que m\u00e9s suau, tamb\u00e9 tocaria remar. Arrib\u00e0rem al campament. L’alcohol ja no era protagonista. Acompanyava, com a molt, una suau conversa, amb una suau llum, amb una suau temperatura. Era ideal i s’estava tranquil. El soroll lluny\u00e0 d’uns altaveus que no paraven de cridar que all\u00e0 s’estava fent una festa no ens indu\u00ed a veure de qu\u00e8 es tractava. No era moment per a quelcom m\u00e9s que per a la relaxaci\u00f3, la conversa i poc a poc, irremediablement, la gent an\u00e0 desfilant cap a les tendes a reposar. La nit avan\u00e7\u00e0 i ens relax\u00e0rem. La relaxaci\u00f3 port\u00e0 la felicitat. La felicitat de saber que l’endem\u00e0 ja estava a prop, i que una nova jornada d’emocions fortes, rialles, aigua i m\u00e9s aigua ens portaria al final de la cursa. Per\u00f2 ho voliem viure intensament i calia descansar. La son, poc a poc, ens oblig\u00e0 a enfilar cap a les nostres respectives tendes. I aix\u00ed acab\u00e0 el dia.<\/p>\n
Diumenge, m\u00e9s o menys a les nou del mat\u00ed. El cd1 de l’Eibis\u00ed House Sessions ens despert\u00e0 a tots. No era una melodia gaire benvolguda per\u00f2 com a m\u00ednim ja es diferenciava, i molt, del t\u00edpic sorollet fastig\u00f3s del nostre amic de cada dia, el despertador. Encara hi havia cansanci, per\u00f2 una nova jornada de Transsegre comen\u00e7ava i aix\u00f2 instintivament, feia que els nostres cossos es mogu\u00e8ssin i es despert\u00e8ssin. <\/p>\n
Un cop esmor\u00e7ats, desmuntada la tenda i recollides les motxilles en els cotxes, el cami\u00f3 ens dugu\u00e9 cap al punt de sortida de la segona jornada. En pocs minuts ja haviem descarregat els neoprens, rems, totem i dem\u00e9s, i ja ens trobavem riu avall. El corrent del riu, avui m\u00e9s gratificant per a nosaltres que el dia anterior, ens duia sense esfor\u00e7. De tant en tant, un r\u00e0pid. El control al principi del tram era gaireb\u00e9 perfecte. El dia era ideal i es preveia una baixada sense sobresurts. La velocitat de la barca era cada cop m\u00e9s gran i els trams de r\u00e0pids m\u00e9s frequents. Cada cop era m\u00e9s dificil control.lar els trencants del riu. Incl\u00fas en alguns ens haviem de llen\u00e7ar al terra de la To-Mojao per a no llepar branques. Formava part de l’aventura. Tot b\u00e9, fins que un male\u00eft trencant del riu ens va fer girar 180 graus la embarcaci\u00f3. Els tripulants de la To-Mojao, sense adonar-nos, ens varem veure a sota d’uns matolls amb arbres. Confusi\u00f3 i desconcert. El moment critic arrib\u00e0 quan uns quants ens varem adonar que s’acostava perillosament cap a l’embarcaci\u00f3 una branca consistent a una al\u00e7ada d’un metre o metre i mig per sobre de l’embarcaci\u00f3. V\u00e0rem tractar de apartar-la amb els rems, amb els peus. V\u00e0rem cridar als que estaven m\u00e9s a la vora del totem per tal de protegirlo, de treure’l de la seva base i deixarlo tumbat a terra. Els intents v\u00e0ren ser in\u00fatils. Un fort cop sacsej\u00e0 l’embarcaci\u00f3. El totem amb la seva forta base va caure a l’aigua. Un silenci s’apoder\u00e0 de tots nosaltres, com si es tract\u00e9s d’algo especial, teniem la sensaci\u00f3 d’haver perdut quelcom m\u00e9s que un simple cilindre de PVC treballat amb espuma i pintura. Era el nostre simbol. I es trobava abatut a l’aigua.<\/p>\n
Els intents de sortir d’aquell marge de riu no es van aturar. El totem encara surava al riu, mig enganxat a l’embarcaci\u00f3. Per\u00f2 encara hi hauria m\u00e9s. Una altra embarcaci\u00f3 sense control es dirig\u00ed cap a nosaltres sense que ens dongu\u00e8ssim pr\u00e0cticament compte. Un altre cop ens sacsej\u00e0 de nou l’embarcaci\u00f3 i sent\u00edrem un soroll de fusta trencada que ens feia sospitar el pitjor. Una de les ales del totem s’havia partit del cop. Hi haurien m\u00e9s desgracies?<\/p>\n
El viatge continu\u00e0, carreg\u00e0rem el totem a l’embarcaci\u00f3 i prosseguirem la nostra marxa pel riu. Hi hagueren enbarrancaments diversos i algun que altre sobresurt, per\u00f2 tot all\u00f2 formava part de l’aventura. El tram final fou memorable. Els tripulants, a mesura que ens acostavem a Balaguer i els primers c\u00famuls de gent feien acte de pres\u00e8ncia, v\u00e0rem treure forces de v\u00e9s a saber on i al\u00e7arem el totem all\u00e0 on hauria d’\u00e9sser. All\u00e0 on era des d’un principi i hauria d’esser fins al final de la cursa. Amb el totem dret comen\u00e7\u00e0rem a ballar, a cridar, com els veritables indis to-mojaus que \u00e8rem. La gent ens cridava, ens feia fotos, ens assenyalava amb el dit. I a nosaltres aix\u00f2 ens feia enbogir. La cursa estava arribant a la seva fi, no sense aprofitar les ultimes forces per a sortir de l’embarcaci\u00f3 i mullar a tot bitxo vivent que s’ens acost\u00e9s. <\/p>\n
Un cop arribat al final del trajecte, tocava pujar l’embarcaci\u00f3 al marge del riu i comen\u00e7ar a desmuntar l’estructura. De forces, ja no en quedaven, per\u00f2 v\u00e0rem arribar fins al final, amb algun que d’altre incident, per\u00f2 v\u00e0rem arribar, i era aix\u00f2 el que importava. <\/p>\n
Ja desmuntada la barca i dirigint-se cap al dinar popular, ens adon\u00e0rem de que haviem obtingut el segon lloc en la cualificaci\u00f3 de embarcaci\u00f3 m\u00e9s original. Era un premi just per a la nostra voluntat i sacrifici, i per a les nostres il.lusions dipositades en aquell cap de setmana. El dinar fou tranquil, relaxant i gratificant, tot i fent mem\u00f2ria del que haviem viscut feia tant sols una estona.<\/p>\n
Tocava tornar cap a casa. I la tornada fou tranquila, silenciosa i nost\u00e0lgica. La nost\u00e0lgia d’haver viscut un cap de setmana fant\u00e0stic, pl\u00e9 de companyerisme, de sacrifici i de emocions. Nost\u00e0lgia i espectaci\u00f3. Espectaci\u00f3 en el sentit de comen\u00e7ar a treure noves idees i nous projectes per l’any vinent. Per a la propera Transsegre 2003. I \u00e9s que els bojos sempre treuen profit de les seves bojeries i a m\u00e9s, tornen, inevitablement, a caure. Fins a la propera.<\/p>\n
Gran Jinete Distra\u00eddo.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hola a tots, B\u00e9, com a participant, val a dir que aquesta cr\u00f2nica en alguns casos pot pecar d’\u00e9sser desinteressadament objectiva. De tota manera la meva emoci\u00f3 en escriure les paraules que a continuaci\u00f3 us escriur\u00e9 val com a m\u00ednim, per a percebre les viv\u00e8ncies, l’espectaci\u00f3 i l’esclat de joia, que suposa una aventura d’aquesta…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-169","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/169","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=169"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/169\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}