{"id":107,"date":"2002-04-10T15:57:47","date_gmt":"2002-04-10T15:57:47","guid":{"rendered":""},"modified":"2007-12-18T01:30:41","modified_gmt":"2007-12-18T00:30:41","slug":"cronica-del-concert-dot-by-david-cunyaoo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.arbeat.es\/?p=107","title":{"rendered":"Cronica del Concert d&#8217;OT by David (Cunyaoo)"},"content":{"rendered":"<p>David (Cunyaooo) says :<br \/>\n<br \/>B\u00e9, doncs el concert d&#8217;ahir, de veritat us diria que s\u00ed, molt b\u00e9 i tal.. i<br \/>\n<br \/>no se qu\u00e9&#8230; per\u00f2 no ho far\u00e9 aix\u00ed! Crec que estic en l&#8217;obligaci\u00f3<br \/>\n<br \/>d&#8217;endinsar-vos en la m\u00e0gia que ens envolt\u00e0 la nit del dimarts passat&#8230;.<br \/>\n<!--more--><br \/>\n<br \/>Una<br \/>\n<br \/>nit fresca de primavera com qualsevol altre<br \/>\n<br \/>per\u00f2 que hi duia una certa i<br \/>\n<br \/>misteriosa es\u00e8ncia per als prop de 15000 persones que ens hi v\u00e0rem apropar a<br \/>\n<br \/>la muntanya de Montjuic, que no desxifr\u00e0rem fins que no ens hi v\u00e0rem<br \/>\n<br \/>fusionar en aquell espai fosc, per\u00f2 alhora pl\u00e8 de llums, i il.lusions, i<br \/>\n<br \/>fantasies, i somnis que ens envolt\u00e0ren a tots r\u00e0pidament, tot just, en el<br \/>\n<br \/>moment que hi caieren els telars que hi amagaven l&#8217;escenari, la difer\u00e8ncia<br \/>\n<br \/>entre la espectaci\u00f3 i la realitat, la frontera entre la realitat i els<br \/>\n<br \/>somnis.<\/p>\n<p>Comencem des del principi, i el principi ens porta a Granollers: el punt de<br \/>\n<br \/>partida. Era un dia normal, un dimarts qualsevol de feina, d&#8217;obligacions, de<br \/>\n<br \/>rutina fastigosa.. pero hi havia un cert aroma extrany, un aroma nou i<br \/>\n<br \/>fresc, que ens motivava sense voler a canviar un dimarts tarda per un<br \/>\n<br \/>divendres tarda, o fins i tot per un dissabte tarda. Comen\u00e7ava b\u00e9&#8230;<\/p>\n<p>Un cop a Montjuic, el problema era l&#8217;aparcament. Una cua terrible de cotxes<br \/>\n<br \/>intentant ficarse per el forat m\u00e9s impossible, impacients per arribar al seu<br \/>\n<br \/>dest\u00ed. Un dest\u00ed enyorat per la majoria de persones des de feia dies, incl\u00fas<br \/>\n<br \/>mesos. Paciencia i calma eren les propostes, la soluci\u00f3: un bon lloc on<br \/>\n<br \/>poder deixar el cotxe, m\u00e9s o menys a prop del Sant Jordi. No trig\u00e0rem en<br \/>\n<br \/>trobar-lo. B\u00e9&#8230; De moment, B\u00e9.<\/p>\n<p>Controls de verificaci\u00f3 d&#8217;entrades, controls de bolsos, motxiles, i bosses,<br \/>\n<br \/>controls de verificaci\u00f3 i marcatge de l&#8217;entrada i finalment, control de pas<br \/>\n<br \/>al recinte incloent-hi una altra verificaci\u00f3 de bolsos, motxiles i bosses, i<br \/>\n<br \/>entrega d&#8217;entrades. Almenys, seguretat, semblava que hi havia&#8230;. Ja estavem<br \/>\n<br \/>a dins!<\/p>\n<p>A primera vista, l&#8217;ambient era de bogeria, noies alterades corrent d&#8217;una<br \/>\n<br \/>banda a l&#8217;altra dels passadissos, cridant com desesperades. Les cares<br \/>\n<br \/>pintades amb els noms dels protagonistes de la nit. Favorits? tots. En aix\u00f2<br \/>\n<br \/>si es veia una solidaritat entre totes. Un rostre de Busta i un altre de<br \/>\n<br \/>Chenoa corrent junts i cridant, o cantant, es podien comfondre amb certa<br \/>\n<br \/>facilitat en l&#8217;entorn que ens envoltava. Uf! sensaci\u00f3 extranya.. no ho s\u00e9&#8230;<br \/>\n<br \/>a mi aix\u00f2 ja m&#8217;ha passat fa anys&#8230; Estar\u00e9 preparat? Encara tindr\u00e9 aquell<br \/>\n<br \/>esperit adolescent que poc a poc es va anar consumint amb el pas dels anys?<\/p>\n<p>Treient import\u00e0ncia a les necessitats fisiol\u00f2giques, aliment\u00e0ries, o fins i<br \/>\n<br \/>tot, de l&#8217;adquisici\u00f3 d&#8217;algun recordatori del concert&#8230;(ejem!) , en poca<br \/>\n<br \/>estona ja hi \u00e8rem al bell mig de la zona central, a baix de tot del Palau.<\/p>\n<p>Unes 4000 o 5000 persones es podien donar per presents en aquell moment, a<br \/>\n<br \/>falta encara d&#8217;una hora pel comen\u00e7ament de l&#8217;event. Crits sobtats de nenes<br \/>\n<br \/>que miraven cap a una banda del Palau, on hi havia la zona vip, per a<br \/>\n<br \/>saludar a no-s\u00e9-qui, que despr\u00e9s, a trav\u00e9s dels comentaris arribaves a la<br \/>\n<br \/>conclusi\u00f3 de que era el germ\u00e0 de, o el pare de la, o la no-se-que de<br \/>\n<br \/>l&#8217;Academia&#8230;  De bojos!<\/p>\n<p>El Palau s&#8217;anava omplint, i de cop i volta, sense cap m\u00e9s pre\u00e0mbul i a la<br \/>\n<br \/>hora marcada&#8230;<\/p>\n<p>Un lleuger av\u00eds d&#8217;una veu en off que indicava que en breus instants<br \/>\n<br \/>comen\u00e7aria l&#8217;actuaci\u00f3. uns momemts de nerviosisme i.. Les llums s&#8217;apagaren,<br \/>\n<br \/>comen\u00e7\u00e0 un video de presentaci\u00f3 dels artistes al m\u00e9s pur estil americ\u00e0, bon<br \/>\n<br \/>s\u00f3. Encara l&#8217;escenari ocult sota el tel\u00f3. Un ambient de incertessa i&#8230; una<br \/>\n<br \/>explosi\u00f3 de llum. El tel\u00f3 caigu\u00e9 pel seu pes i deix\u00e0 veure el que la majoria<br \/>\n<br \/>esperava. La fantasia es torn\u00e0 realitat. Els nous herois aclamats per prop<br \/>\n<br \/>de 15000 crits il.lussionats, apassionats i esperan\u00e7ats de que aquella nit<br \/>\n<br \/>seria inolvidable, de que hi hauria a partir d&#8217;aquell moment un lligam entre<br \/>\n<br \/>artistes i public: Una fusi\u00f3 ideal, sense impuresses, pura&#8230; i real.<\/p>\n<p>Les can\u00e7ons s&#8217;anaven succe\u00efnt, una enrera d&#8217;una altra. Totes conegudes i<br \/>\n<br \/>seguides per la majoria. La m\u00e0gia existia en aquell moment i es podia<br \/>\n<br \/>percebre a l&#8217;aire. La gent cantava i aclamava els seus favorits. Els<br \/>\n<br \/>cantants, emocionats, cantaven el seu repertori, fent la seva feina, el que<br \/>\n<br \/>estava marcat des d&#8217;un inici, per\u00f2 amb il.lusi\u00f3, repartint la magia de la<br \/>\n<br \/>m\u00fasica entre tots els assistents. Grans veus s&#8217;escoltaven. Grans veus que<br \/>\n<br \/>feia sis mesos, o potser menys, eren conegudes per un reduit entorn<br \/>\n<br \/>artistic, familiar o fins i tot laboral.<br \/>\n<br \/>I ara hi eren all\u00e1 devant de tanta gent aclamant-los. Uff, de veritat, que<br \/>\n<br \/>aix\u00f2 ha d&#8217;\u00e9sser algo impressionant. Us imagineu cantar avui mateix al Palau<br \/>\n<br \/>Sant Jordi devant de 15000 persones bojes per escoltarte i cridant el teu<br \/>\n<br \/>nom? I d&#8217;aqui a sis mesos?<\/p>\n<p>El concert va transc\u00f2rrer sense cap incident fora del com\u00fa. Emoci\u00f3, crits,<br \/>\n<br \/>calor, suor, empentes, gent, gent, gent, empentes, calor, suor, crits,<br \/>\n<br \/>emoci\u00f3&#8230;. No us donar\u00e9 informaci\u00f3 de les can\u00e7ons que van cantar. No penso<br \/>\n<br \/>que sigui gaire rel.levant. Qui hagi seguit una mica el programa, ja deu<br \/>\n<br \/>saber quines son les can\u00e7ons que han marcat Operacion Triunfo i els seus<br \/>\n<br \/>protagonistes. Un inc\u00eds a una sorpresa que va fer les del\u00edcies del public:<br \/>\n<br \/>un emotiu &#8220;Paraules d&#8217;Amor&#8221; interpretat per tots els artistes, i repeteixo,<br \/>\n<br \/>emotiu. Altres refer\u00e8ncies de caire est\u00e8tic, les deixo per persones m\u00e9s<br \/>\n<br \/>capacitades que jo, i es que les dones tenen aquest punt de vista m\u00e9s<br \/>\n<br \/>desenvolupat que nosaltres. Jo nom\u00e9s em remeteixo a dir que tots molt macos,<br \/>\n<br \/>de deb\u00f3.<\/p>\n<p>La tornada, silenciosa, pensativa, reflexiva, sota una suau melodia musical<br \/>\n<br \/>que deixava anar el Cd del cotxe, evidentment, centrada en els temes que<br \/>\n<br \/>havien sonat en aquell concert. Un concert que va marxar, per\u00f2 que va deixar<br \/>\n<br \/>uns records molt bonics, que probablement triguem for\u00e7a temps en oblidar. El<br \/>\n<br \/>silenci port\u00e0 la calma, la nit port\u00e0 la son i aix\u00ed acomiad\u00e0rem el dia. Fins<br \/>\n<br \/>l&#8217;endem\u00e0 seguent, una altre dia de feina, de nervis, de rutina fastigosa. I<br \/>\n<br \/>es que els moments aix\u00ed s&#8217;han d&#8217;aprofitar. S\u00f3n els moments que donen la<br \/>\n<br \/>vida.<\/p>\n<p>R\u00e9s m\u00e9s.<\/p>\n<p>David G\u00f3mez.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>David (Cunyaooo) says : B\u00e9, doncs el concert d&#8217;ahir, de veritat us diria que s\u00ed, molt b\u00e9 i tal.. i no se qu\u00e9&#8230; per\u00f2 no ho far\u00e9 aix\u00ed! Crec que estic en l&#8217;obligaci\u00f3 d&#8217;endinsar-vos en la m\u00e0gia que ens envolt\u00e0 la nit del dimarts passat&#8230;.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-107","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/107","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=107"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/107\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=107"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=107"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.arbeat.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=107"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}